Em dic Imma, tinc 22 anys, i ja en fa uns 16 que va començar la meva història amb l'Art que considero més misteriosa: la Música. Intrigada per saber quin era el mecanisme que feia sonar aquell instrument de tecles que sempre havia vist a casa, li vaig demanar a la mare que m'apuntés a classes de piano. I ho va fer. Pel que sembla, això de tocar i fer sonar bé els martellets picant les cordes em va agradar força, i a poc a poc, mentre jo creixia físicament i intel·lectual, també augmentaven dins meu les ganes de dedicar-me a la Música i, sobretot, les ganes de ser intèrpret de piano, perquè sempre m'ha encisat poder fer legatissimi sensibles i sentimentals amb un instrument de percussió. En fi, el temps ha anat passant, i ja he acabat els meus estudis superiors d'interpretació (de qui?) del piano, evidentment, amb un professor, el Jordi Camell, que ha representat una gran motivació i font de coneixements perquè pugui avançar en aquest món clàssic de la Música. A més a més, els consells que he rebut d'Adolf Pla, Antonio Baciero, Elizabeth Leonskaja o Émile Naoumoff, entre d'altres, representen per mi el condiment perfecte per la formació que estic rebent. Podria explicar-vos coses sobre els grups de cambra als que pertanyo, sobre els llocs on he tocat, o alguns premis que han cregut que mereixia: però, sabeu què?, penso que és molt millor que aprofiteu per donar un cop d'ull al blog i poder-me conèixer una mica més, tot escoltant alguna obra mestra d'aquest gran instrument a qui li dono cadascun dels meus dies.
